“El silenci del siurell”

Exposició en solitari feta a la galería Racoart de Santa Eugènia el 27 desetembre de 2025.

Aquesta exposició parla dels diferents sentiments que es poden trobar en diversos indrets de la societat mallorquina. Representada mitjançant un siurell, un element tradicionalment mallorquí que, en altres temps, era una joguina per als infants, un símbol de festeig per als joves i una peça decorativa habitual a les cases. Avui dia, malauradament, ha quedat reduït a un souvenir.

L’ordre de les pintures i escultures convida l’espectador a llegir un conte visual. El primer acte d’aquesta història s’inicia a l’esquerra de la galeria, on trobam un siurell assegut al costat d’una sargantana banyuda, que dins el meu imaginari representa la cultura. Tot d’una, alguna cosa passa: un siurell es mostra sorprès davant l’aparició d’un element desconegut que s’apropa.

L’escena següent ens mostra dos siurells botant alegrement cap a la mar, en contrast amb els avions que arriben de tot arreu – una referència a l’obra de Takashi Murakami.

Tot seguit, entrem en el nucli del relat, on veim un siurell que es tapa les marques que el caracteritzen. Aquest gest simbolitza el que en sociolingüística es coneix com autoodi: la vergonya cap a un mateix o cap a les pròpies arrels, sovint per voler formar part d’un grup més ampli a canvi d’una seguretat efímera.

Però, de sobte, apareix un bri d’esperança. Un símbol de resistència: una pagesa que, en lloc de dur una creu mallorquina penjada, llueix un clau-ganxo sobre el seu gipó negre. És el moment de la transformació.

A moltes cultures del món, es vesteixen dimonis per espantar els veritables dimonis que alteren la pau del poble. Aquests dimonis simbolitzen allò que ens oprimeix i ens empeny cap a una acció més física i directa.

La mar ha estat contaminada pels excessos de la massificació. Per això el veim llençant aigua de la mar dins una piscina d’aigua clara, en un acte de vandalisme simbòlic. Un altre gest determinant és el d’escanyar un voltor negre. Per poder fer-ho, el siurell s’ha hagut d’escorxar i posar-se la cara d’un porc negre. Tant el voltor negre com el porc negre són animals autòctons que, dins l’imaginari col·lectiu, simbolitzen diverses misèries i pertorbacions. El porc representa l’obsessió pel desig carnal, mentre que el voltor, com a animal carronyer, sobrevola aquells que estan a punt de morir, esperant arrabassar-los les seves possessions.

Finalment, arribam al desenllaç. Veim un siurell amb uns esclops vermells. Potser, si els fa sonar tres vegades mentre diu “no hi ha cap lloc com a casa”, com na Dorothy podrà tornar a aquella terra on va ser tan feliç. Però ens trobam davant un escenari agre-dolç: la terra ha tornat seca, el cel ha canviat de tonalitat, i la cultura ha estat mutilada. Com la sargantana que perd la cua per sobreviure, la cultura també sabrà renéixer amb el temps.